Renaturalicemos nuestras ciudades

Cuando estamos en la Naturaleza encontramos una paz interior como pocas veces, es como practicar meditación involuntaria. Qué persona no se ha quedado boquiabierta observando un paisaje natural imponente. Hay algo dentro de todas las personas, por muy urbanitas que seamos, que nos conecta con nuestro pasado natural, y que nos trae paz. El Jardí del Túria, el Parc de Capçalera o el de la Rambleta son ejemplos perfectos de cómo se puede disfrutar de la Naturaleza en medio de nuestra ciudad. Quien haya ido a Nueva York es prácticamente seguro que habrá visitado Central Park. Simplemente es un lugar obligatorio para toda persona que visite la ciudad más icónica del mundo, la que mejor representa el concepto mismo de ciudad. Entrar allí es entrar en un verdadero bosque urbano. Sin ir tan lejos, en nuestra vieja Europa, el actual alcalde de Londres, Sadiq Khan, quiere convertirla en la primera ciudad del mundo Parque Nacional, difuminando así la frontera entre mundo urbano y natural/rural. ¡Londres!

Parc Central2.jpgEn 2016 el 54% de la población mundial vivía ya en las ciudades y este porcentaje no deja de crecer. En España, ese porcentaje sube al 80%. Por eso es tan importante la renaturalización urbana. Ya no me refiero sólo a tener más parques y jardines, que eso está muy bien. Me refiero a aprovechar cualquier rincón de nuestra ciudad para llenarlo de biodiversidad. ¿Qué es si no el magnífico proyecto de mi compañera la concejala de medio ambiente Pilar Soriano de dejar crecer especies herbáceas en los alcorques de nuestra ciudad para que sean pequeñas islas de vida en medio del mar de cemento urbano? Esto mismo lo vi hace años en París, otra de las grandes capitales mundiales. Hace unos días desplazándome en bicicleta hasta la Casa Consistorial pude ver un alcorque lleno de flores y no pude más que sonreír inmediatamente. De repente, la Naturaleza.

Renaturalizar las ciudades no debe ser sólo una política decidida del gobierno municipal, que lo es actualmente. Cualquiera puede participar. ¿Se imaginan una ciudad con todos los balcones y terrazas llenos de plantas? Nos alegraría la vista al mejorar el paisaje de nuestras calles y además, lucharíamos contra el cambio climático al fijar CO2, sobretodo el proveniente de la combustión de los coches. Ganamos todos, los vecinos y el Planeta.

Renaturalizar también es ayudar a los seres vivos con quienes compartimos el espacio urbano a poder sobrevivir, poniendo comederos para aves urbanas en nuestras terrazas y balcones o instalando cajas nido para murciélagos allá donde se puedan instalar. Murciélagos que luego nos ayudarán a controlar los molestos mosquitos que ya han aparecido en nuestra ciudad con el aumento primaveral de las temperaturas. Las ciudades pueden así convertirse en espacios que alberguen una gran biodiversidad. Y con ello, nuestra salud mejorará y la del planeta, también. ¿Nos renaturalizamos?

Artículo publicado originalmente en Levante-EMV: https://bit.ly/2CQu7Vv

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

La política i la doctrina de la diversitat

Fa molts anys vaig començar a militar en un moviment que fa de la diversitat el seu eix troncal. El moviment de lesbianes, gais, persones trans, bisexuals i intersexuals ha fet de la defensa de la diversitat la contribució més important a l’agenda política general. No m’entenguen mal, no és que el moviment per la consecució dels drets civils de les persones LGTBI siga l’únic que reivindica la diversitat, també ho han fet els moviments per la defensa de les persones migrants, del poble gitano o el moviment feminista, per posar només alguns exemples. Però l’aportació més important del moviment LGTBI a la política és precisament fer de la diversitat el seu eix troncal.

En realitat, els éssers humans som enormement diversos, la diversitat és intrínseca al fet humà. Però en general esta diversitat ha sigut enormement reprimida per les comunitats humanes al llarg de la història. Baix la suposada milloria de l’homogeneïtzació, el poder al llarg de la història ha volgut assimilar la diferència a la norma majoritària. Ja siga per la identitat de gènere, per l’orientació sexual, per la llengua que es parla, per la ideologia política, pel color de la pell, per l’origen nacional o per qualsevol altra condició, el poder ha reprimit la diferència. La història humana està plena de guerres i fins i tot de genocidis derivada de la por al diferent, de la por a la diferència.

Si totes i tots assumírem amb naturalitat la diversitat de la nostra societat com un fet positiu i fins i tot, com un fet a valorar i no com un fet a reprimir, tot seria molt més fàcil. La incomprensió que mostren certes persones per acceptar al diferent, al que no segueix la norma pretesament posada com a normal, és una font permanent de conflictes. Això sí que és antinatural, perquè com he dit adés, la natura humana és intrínsecament diversa i plural. Per això haurem de reivindicar el dret a la diferència i a la pluralitat com a eix troncal de la nostra societat i per tant, com a un dels eixos troncals de la política.

Què són si no les experiències dels governs del canvi a la Generalitat i a l’Ajuntament de València? Són experiències de govern exitoses que reflecteixen millor la pluralitat de la societat que no els governs monocolors. Front a les acusacions de la dreta de que som un govern que sempre està discutint i que no ens posem d’acord, el govern de la Nau és un dels governs més estables i dialogants de la història. Ben cert que tenim discrepàncies, és evident. Som diferents. Però estes discrepàncies es parlen, es dialoguen i finalment, són resoltes.

Per això, reivindique la doctrina de la diversitat a la política. Perquè ja és hora que assumim que els temps en blanc i negre han passat a la història. Vivim en l’època de l’arc de Sant Martí, un món ple de colors.

Article originalment publicat al Levante-EMV: https://bit.ly/2RuEYwg

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Un bon govern és el que escolta als empleats i empleades

Per fi, per primera volta en la història, des del govern municipal de l’Ajuntament de València realitzarem una enquesta de clima i satisfacció a totes les empleades i empleats. Crec que és tremendament important conéixer l’opinió de les persones que treballen en l’Ajuntament de manera directa, sense filtres. L’enquesta ofereix l’oportunitat d’expressar l’opinió sobre temes molt variats, tots relacionats amb les condicions del treball.

És evident que la gestió del personal de l’Ajuntament de València ha sigut un desastre durant les últimes dècades. Com a mostra, amb uns 5.000 treballadors i treballadores, no comptem ni tan sols amb un pla director de recursos humans. No tenim estudis de com evoluciona la plantilla, per exemple. Ara comencem a fer-ho. Sabíeu que l’edat mitjana dels empleats i empleades de l’Ajuntament supera els 48 anys? O comença a entrar gent nova o tindrem un vertader problema a la plantilla d’ací uns anys.

Tot això ho anem a solucionar en els pròxims anys. Hem començat un procés de modernització de la gestió de les persones de la casa. Necessitarem un temps per a fer-ho però ho farem durant el present mandat. En tot cas, en la meua opinió el més greu de tot per a mi és la falta de diàleg amb el personal. La regidoria de personal era vista com un búnquer per part de la plantilla, absolutament inaccessible i quan ho era, totalment refractària a les peticions. Això s’ha acabat. I com no podem parlar amb els quasi 4.700 treballadors i treballadores hem decidit fer l’enquesta.

Per això, si eres part de l’Ajuntament i estàs llegint este post, vull que sàpigues que per a mi i per al govern municipal és important la teua veu, la teua opinió. I que ens agradaria que contestares l’enquesta per tal que sapiguem millor quines coses cal millorar en la gestió del nostre Ajuntament.

Carta enviada a tot el personal: Invitació enquesta clima satisfacció_firmat

Publicat dins de Ajuntament de València, Govern Interior, Personal | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Per un govern municipal que respecte la diversitat sexual!

BODASERGIJOSEEl 9 de juliol del 2006, el meu marit Jose de Lamo i jo ens casàrem. Un esdeveniment important en les nostres vides que va significar, alhora, mostrar una altra València al món, perquè aquell casament es produïa mentre el papa Benet XVI oferia una missa en la ciutat excloent amb les nostres famílies (i que, tot siga dit, va ser una porta d’entrada més per a la corrupció de la trama Gürtel). Crec en el respecte a la diversitat, en la convivència que hem de construir entre totes les persones, en una València on cabem tots: cadascú amb les seues idees i formes de viure; sense exclusions ni sectarismes. Vull que eixos valors estiguen presents a l’Ajuntament de la ciutat i per això et demane que participes en les votacions a les primàries de Compromís.

La diversitat ha de convertir-se en un valor a protegir i a fomentar pel govern municipal. Nosaltres, lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals, hem avançat molt en igualtat en els últims anys. Les lleis de matrimoni i d’identitat de gènere van situar-nos a l’avantguarda mundial en quant a igualtat legal però encara molt a fer per aconseguir la igualtat social. L’eina més important per a nosaltres és la VISIBILITAT. Perquè, i això ho sabem del feminisme, allò personal és polític. Per a una parella de xiques o de xics, com el meu marit i jo, donar-nos de la mà al carrer és un acte d’afirmació política de la nostra identitat, un acte polític que naix de les entranyes, però un acte polític al cap i a la fi.

Orgull València

Per això, elegírem casar-nos el dia que el món mirava a València com a una ciutat conservadora, on un Papa extremadament excloent i irrespectuós amb la nostra realitat arengava contra nosaltres, contra la diversitat, contra els drets humans més elementals. I amb la cara ben alta decidírem dir PROU i mostrar al món com era realment esta València nostra, una ciutat oberta, diversa i tolerant. Una societat divorciada del seu govern municipal, el qual pretenia mostrar una imatge en blanc i negre. Però no ho aconseguiren. Perquè València ha sigut, és i serà multicolor. I això, estic convençut ho tindrà molt clar el pròxim govern municipal, on Compromís tindrà un paper clau. Mal que li pese al conservadorisme més ranci.

#ImaginaValència apostant pels valors de la diversitat: impulsant l’Orgull Lèsbic, Gai, Trans i Bisexual; recordant i homenatjant les víctimes de l’odi per qüestions de gènere, llengua, ètnia o orientació sexual; com la ciutat oberta i moderna que tots i totes ens mereixem.

Publicat dins de Primàries Compromís | Etiquetat com a , , , | 4 comentaris

La participació com a eix troncal de l’acció del nou govern municipal

Talking Transition_0

Si hi ha una idea per la qual m’apassiona la política és la possibilitat de fer dialogar la ciutadania amb les institucions. Els últims 4 anys en què he treballat al Grup Municipal Compromís hem proposat la creació de Consells Sectorials perquè els veïns i veïnes de la ciutat puguen assessorar de l’Ajuntament amb els seus coneixements; hem intentat que el Consell Social fóra un òrgan que realment prenguera el pols de l’opinió de les diverses institucions del municipi; hem batallat perquè les Juntes de Districte siguen més democràtiques i participatives; i ens hem oposat en tot moment a les mordasses que Rita Barberà ha posat a la lliure expressió ciutadana, com ara prohibint actes a les places de la Mare de Déu i l’Ajuntament si no són actes organitzats o co-organitzats per l’Ajuntament. En definitiva, he intentat aportar el meu gra d’arena per fer la possible una València construïda dia a dia amb la participació de les persones que l’habiten.

La participació, un dels eixos bàsics del govern obert, és fonamental per a eixir de la ruïna en què ens ha enfonsat 24 anys de polítiques del Partit Popular a la ciutat. I el PP ha fet el que volia: impedir que la gent puga codecidir les polítiques municipals. Per això, ens caldrà posar tota la nostra imaginació per fer que la gent participe i diga la seua. Com? Per exemple, anant als espais urbans on la ciutadania es relaciona per preguntar-los què en pensen de les polítiques municipals que els afecten o què farien ells als seus barris. Per què no anar als mercats municipals a preguntar a la gent com volen el seu barri? No cal construir nous espais de participació, només cal aprofitar els espais on a gent ja viu la ciutat.

Crec que una de les primeres mesures que hem de posar en pràctica és una gran enquesta ciutadana. Una consulta a l’estil de la Talking Transition, de l’alcalde Bill De Blasio a Nova York (http://www.talkingtransition2013.com). En ser elegit alcalde, va posar en marxa una gran campanya de diàleg amb la ciutadania on preguntava com imaginaven la ciutat, quins eren els seus desitjos i què s’havia de millorar.

Tot això emmarcat en la idea de que no podem passar d’un govern en contra de la gent (el del Partit Popular fins ara) a un govern per a la gent. Això no basta. El vertader canvi és un govern amb la gent. La preposició, en este cas, sí és important.

#ImaginaValència amb un Ajuntament escoltant els seus veïns i veïnes. Perquè creiem en la participació, Compromís ha obert la seua llista electoral a l’elecció de la ciutadania. Recorda que dels dies 28 a 30 podràs votar per internet i el dia 31 podràs votar presencialment si no ho has fet els dies anteriors.

Publicat dins de Primàries Compromís | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Política amb mirada de dona

Foto d'Ana de la Fuente

Foto d’Ana de la Fuente

Les dones m’han acompanyat al llarg de tota la vida; no és que elles hagen estat al meu costat, sinó que han format part del meu desenvolupament com a persona, fins al punt d’entendre que el gènere poc té a vore amb el caràcter sexuat de cadascú, sinó que és en si mateix la manera de mirar el món. I a mi m’agrada aguaitar a la meua realitat més propera amb els ulls de la dona treballadora, de la dona que crea, de la dona que construeix xarxa al seu voltant; de la dona que exerceix de dona.

Des de la meua infantesa, una de les figures clau ha estat ma mare; d’ella he aprés que no hi ha entrebanc suficientment gran que no puguem saltar. La seua constància me l’ha transmesa dia a dia i amb ella vaig comprendre que la capacitat de superació és un repte que tots i totes, conjuntament, tenim per davant. Gràcies a això, he entès que el treball cooperatiu és una de les eines més efectives que tenim les persones, i per això també vaig decidir implicar-me en el moviment de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

Precisament la sexualitat ha sigut un dels aspectes que més ha marcat la meua vida, i gràcies al qual les dones han estat més presents. Elles, com en tants altres casos, van ser suports imprescindibles per a la meua eixida de l’armari. Amb elles jo també he aprés a ser valent, a fer valdre els drets que hem de tindre totes les persones, i a saber compartir les alegries i disgustos quotidians.

I també han sigut dones les que han forjat el meu discurs polític. Des del feminisme, fent-me saber que les xicotetes discriminacions i la gran violència de cada dia no són meres anècdotes, sinó una batalla a la que cal fer front comú. No debades el discurs LGTB pren les seues arrels del pensament feminista; l’enemic és comú: el patriarcat. Les dones i els homes que fan política des de la feminitat són el meu referent. Perquè elles i ells saben que no s’ha de fer política contra la gent, però tampoc per a la gent, sinó amb la gent. Per això vull que Mónica Oltra siga la pròxima presidenta de la Generalitat, i Joan Ribó el pròxim alcalde de València.

Una manera de fer política amb la mirada de dona que, com a home, vull fer meua.

Publicat dins de Primàries Compromís | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Així m’imagine València en tres minuts!

Així m’imagine València en tres minuts! I vosaltres, com vos l’imagineu? ‪#‎PrimàriesCompromís‬ ‪#‎ImaginaValència‬ Recorda’t d’apuntar-te al cens abans del dia 21 de gener: http://primaries.compromis.net

 

Vídeo | Posted on by | Etiquetat com a , | Deixa un comentari