Política amb mirada de dona

Foto d'Ana de la Fuente

Foto d’Ana de la Fuente

Les dones m’han acompanyat al llarg de tota la vida; no és que elles hagen estat al meu costat, sinó que han format part del meu desenvolupament com a persona, fins al punt d’entendre que el gènere poc té a vore amb el caràcter sexuat de cadascú, sinó que és en si mateix la manera de mirar el món. I a mi m’agrada aguaitar a la meua realitat més propera amb els ulls de la dona treballadora, de la dona que crea, de la dona que construeix xarxa al seu voltant; de la dona que exerceix de dona.

Des de la meua infantesa, una de les figures clau ha estat ma mare; d’ella he aprés que no hi ha entrebanc suficientment gran que no puguem saltar. La seua constància me l’ha transmesa dia a dia i amb ella vaig comprendre que la capacitat de superació és un repte que tots i totes, conjuntament, tenim per davant. Gràcies a això, he entès que el treball cooperatiu és una de les eines més efectives que tenim les persones, i per això també vaig decidir implicar-me en el moviment de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals.

Precisament la sexualitat ha sigut un dels aspectes que més ha marcat la meua vida, i gràcies al qual les dones han estat més presents. Elles, com en tants altres casos, van ser suports imprescindibles per a la meua eixida de l’armari. Amb elles jo també he aprés a ser valent, a fer valdre els drets que hem de tindre totes les persones, i a saber compartir les alegries i disgustos quotidians.

I també han sigut dones les que han forjat el meu discurs polític. Des del feminisme, fent-me saber que les xicotetes discriminacions i la gran violència de cada dia no són meres anècdotes, sinó una batalla a la que cal fer front comú. No debades el discurs LGTB pren les seues arrels del pensament feminista; l’enemic és comú: el patriarcat. Les dones i els homes que fan política des de la feminitat són el meu referent. Perquè elles i ells saben que no s’ha de fer política contra la gent, però tampoc per a la gent, sinó amb la gent. Per això vull que Mónica Oltra siga la pròxima presidenta de la Generalitat, i Joan Ribó el pròxim alcalde de València.

Una manera de fer política amb la mirada de dona que, com a home, vull fer meua.

Aquesta entrada s'ha publicat en Primàries Compromís i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s