La política i la doctrina de la diversitat

Fa molts anys vaig començar a militar en un moviment que fa de la diversitat el seu eix troncal. El moviment de lesbianes, gais, persones trans, bisexuals i intersexuals ha fet de la defensa de la diversitat la contribució més important a l’agenda política general. No m’entenguen mal, no és que el moviment per la consecució dels drets civils de les persones LGTBI siga l’únic que reivindica la diversitat, també ho han fet els moviments per la defensa de les persones migrants, del poble gitano o el moviment feminista, per posar només alguns exemples. Però l’aportació més important del moviment LGTBI a la política és precisament fer de la diversitat el seu eix troncal.

En realitat, els éssers humans som enormement diversos, la diversitat és intrínseca al fet humà. Però en general esta diversitat ha sigut enormement reprimida per les comunitats humanes al llarg de la història. Baix la suposada milloria de l’homogeneïtzació, el poder al llarg de la història ha volgut assimilar la diferència a la norma majoritària. Ja siga per la identitat de gènere, per l’orientació sexual, per la llengua que es parla, per la ideologia política, pel color de la pell, per l’origen nacional o per qualsevol altra condició, el poder ha reprimit la diferència. La història humana està plena de guerres i fins i tot de genocidis derivada de la por al diferent, de la por a la diferència.

Si totes i tots assumírem amb naturalitat la diversitat de la nostra societat com un fet positiu i fins i tot, com un fet a valorar i no com un fet a reprimir, tot seria molt més fàcil. La incomprensió que mostren certes persones per acceptar al diferent, al que no segueix la norma pretesament posada com a normal, és una font permanent de conflictes. Això sí que és antinatural, perquè com he dit adés, la natura humana és intrínsecament diversa i plural. Per això haurem de reivindicar el dret a la diferència i a la pluralitat com a eix troncal de la nostra societat i per tant, com a un dels eixos troncals de la política.

Què són si no les experiències dels governs del canvi a la Generalitat i a l’Ajuntament de València? Són experiències de govern exitoses que reflecteixen millor la pluralitat de la societat que no els governs monocolors. Front a les acusacions de la dreta de que som un govern que sempre està discutint i que no ens posem d’acord, el govern de la Nau és un dels governs més estables i dialogants de la història. Ben cert que tenim discrepàncies, és evident. Som diferents. Però estes discrepàncies es parlen, es dialoguen i finalment, són resoltes.

Per això, reivindique la doctrina de la diversitat a la política. Perquè ja és hora que assumim que els temps en blanc i negre han passat a la història. Vivim en l’època de l’arc de Sant Martí, un món ple de colors.

Article originalment publicat al Levante-EMV: https://bit.ly/2RuEYwg

Aquesta entrada s'ha publicat en Uncategorized i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s