Qui sóc

Sóc Sergi Campillo i sóc de la generació de finals del 70. Vaig estudiar biologia, a la qual li vaig dedicar molts anys de la meua vida com a estudiant i com a investigador, doctorant-me en 2009 per la Universitat de València (https://www.educacion.gob.es/teseo/mostrarRef.do?ref=563409). Més tard, vaig treballar com a responsable del laboratori biològic d’un banc cel·lular i a una xicoteta empresa de base tecnològica. Tot i així, he acabat dedicant-me a la política. Vaig ser assessor del grup municipal de Compromís a l’Ajuntament de València (www.compromispervalencia.org) durant el mandat 2011-2015 i ara mateix sóc regidor de govern interior i de conservació d’àrees naturals i Devesa-Albufera (http://goo.gl/pgat9I).

De jove vaig militar al Bloc (bloc.compromis.net). Després d’un temps sense militar en cap partit, em vaig afiliar a Iniciativa del Poble Valencià (iniciativa.compromis.net), irresistiblement atret pels discursos polítics de Mónica Oltra, i on he acabat sent el portaveu d’Iniciativa a la Ciutat de València. Al 2011 vaig participar en la candidatura de Compromís encapçalada per Joan Ribó per a aconseguir representació per primera volta en l’Ajuntament de València, cosa que aconseguírem amb quasi un 10% dels vots. A les passades eleccions locals de maig de 2015 Compromís aconseguí un espectacular resultat, amb 9 regidores i regidors, d’entre els quals em trobe jo mateix.

Tot i això, vaig aprendre a fer Política (sí, amb majúscules) molt abans, al Col·lectiu Lambda de lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals (www.lambdavalencia.org). De la mà d’històrics i potents activistes LGTB com Toni Poveda, Miguel Ángel Fernández, Ximo Cádiz, Rubén Sancho, Luisa Notario i com no, caminant amb el meu home Jose de Lamo qui més tard seria el Coordinador General de Lambda València, em vaig formar com a activista i com a persona amb vocació política. D’eixa època se m’ha quedat gravat a foc la reivindicació del pluralisme i l’heterodòxia, el rebuig al sectarisme estúpid i la defensa a ultrança de la independència dels moviments socials (tan poc entesa generalment al món de la política partidària).